[ʧaɾúga] subst. f. Arada de ferro, amb una pala lateral, que s'emprava per al conreu de l'arròs i d'altres que requerien fer solcs molt profunds.
cast. charrúa.
ETIM.: del fr. charrue, ‘arada’, (amb adaptació fonètica al cat. xaruc, -uga), des del ll. gàl·lic carrūca 'carrossa'.
Diàleg de l'informant
La diferència amb el forcat és que aquest girava la terra cap als dos costats i la xaruga llaurava i tirava la terra tot cap un costat.
PSM
 |
| xaruga |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada