calbot

[kaɫβɔ́t] carxot subst. m. Colp pegat amb la mà oberta al cap.

ex. Quina forma d'abusar! Cada volta que s'el trobava, l'inflava a calbots.

cast. cachete, tamborilada. 

ETIM.: derivat de calb des del ll. calvus (que remet a 'crani') amb el sufix augmentatiu/diminutiu -ot. Evoca al lloc on s'aplica el colp (la zona superior posterior del crani) que sol ser la part del cap on comença la calbesa.
vegeu calbotada