Expressió exclamativa que expressa desaprovació, recriminació, indignació, malhumor… per actituds, opinions o paraules de l'interlocutor o d'altres que són considerades com de poc trellat, poc realistes o equivocades.
- 'estar' es conjuga sempre en present d'indicatiu, fins i tot en 1a persona del singular amb intenció autocrítica.
- 'poc bo' denota manca de –poca– salut mental, de pèrdua del sentit de la realitat, d'informació…
- L'entonació sol fer-se amb indignació, amb resignació o amb ironia.
Estàs poc bona! Creus que ningú sabrà què ha fet.
Està poc bo! Les coses no es fan d'eixa forma.
Encara vos fieu d'ell? Esteu poc bones!
Expressió sinònima lligada a la immaduresa psíquica o al desequilibri del referent: Estàs poc ben acabat!
Diàleg de l'informant:
"Estàs poc bo..." "Estàs poc ben acabat..." Quin poder evocador més potent tenen estes paraules; com em transporten als estius del camí de l'Aigua Blanca...
JM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada