badívol

[baðívoɫ] badívola (f) [baðívoɫa] adj. 1. Buit;  desocupat.

ex. Han deixat el pati badívol: demà començaran els obrers a fer els fonaments.

cast. baldío

2. Espaiós; que té molt de lloc buit. 

cast. despejado, espacioso

ex. Dalt la cambra han arrimat els *trastos i s'ha quedat tot badívol.

ETIM.: derivat de badiu, de l'àrab bāṭil ‘inútil’, més el sufix -ol, 'amb aspecte, aparença' (cf. mengívol)

diàleg de l'informant:

Ho he escoltat quan es tracta d'un espai sense cap cosa.

JM