De gaidó

[deɣaјðó] loc. adv. de gairó, de gairell, de garrell, de caire Obliquament, de costat, tort. 

Ex: No veus ue la biga està de gaidó?

cast. de soslayo, de lado, de canto, sesgadamente..

ETIM.: la més ant. formada amb el substantiu gaidó 'palanca basculant d'una poalanca (cast: cigüeñal)', de l'àr. valencià ġaiḍûn.
Una cosa està "de gaidó" vol dir que està torta.
VCP