[búfaróʎos] subst. m. i f. Persona amb un sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.
ex: No *vullc sentir-te parlar de les idees d'eixe bufa-rotllos!
ETIM: construït amb el verb bufar en 3a pers. del sing. del pres. d'ind. i el plural del subst. rotllo. Vol expressar l'acció inútil de qui bufa aire per un forat.
vegeu xafa-xarcos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada