[ʧanoʧáno] xino-xano adv. de mode Es diu d’una acció feta lentament, a poc a poc (aplicat sobretot al caminar).
ex: Encara anava tots els dies, xano-xano, caminant a comprar a la plaça.
cast. despacito.
ETIM.: de l’italià dialectal ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano, 'pla; calmós', reduplicat. Vegeu les variants de la dita italiana: piano-piano / sano-sano / ciano-ciano, si va lontano o Quel que anda sano, anda lontano.
APM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada