tirat

[tiɾát] subst. m. Persona molt dolenta i que fa patir als altres. 

ex: Mal fill? Què va! Més encara: és un tirat.

ETIM: del part. pass. de tirar en el sentit de 'fer fora, despatxar'

Tirat en el sentit de 'fet fora', pària. L'ús que es fa a Mallorca segons el DCVB ens remet al sentit original:

Esser un tirat: haver estat desheretat o engegat de casa seva (Palma). 
vegeu arrastrat

MCGM