divendres, 22 de març de 2013

*trisnar

[tɾiznáɾ] trinar, estar irat, impacientar-se v. intr. Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d'enuig o d'impaciència. 
ex: M'acaben de d'estafar i estic que *trisne.
cast: trinar, rabiar, impacientarse, enojarse 
ETIM.: del llati trisso (des del grec τρίζω) fer un crit inarticulat, grinyolar (segurament d'origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells).
diàleg dels informants:
–Fer trisnar: Quan fas anar al trot a alguna persona donant-li pressa, marejant-la i agobiant-la, pots acabar fent-la trisnar.
–Jo la conec en el sentit de fer cabrejar, de molestar de forma considerable alguna persona...també conec el mot EMBETAR, en el mateix sentit. O siga, el sentit del que parle, és com el de desbatejar, fer encendre algú amb comentaris o fets.
–Ho diuen molt les mares... Em faràs trisnar!
XL, SA, JUV

Cap comentari:

Publica un comentari