*escollar

[askoʎáɾ] esquallar, desquallar v. tr. 1. Postrar, fer perdre o llevar el coratge o el vigor; espantar.

ex: Estic *ascollat de tanta corrupció.

cast. postrar, acobardar, desmayar.

2. pron. Desmaiar-se 

ex: Es va *ascollar quan va vore tanta sang.

cast. desmayarse, perder el sentido. 

ETIM.: del llatí coagŭlare, 'quallar', amb el prefix des > es de negació. Amb la simplificació [kwa] a [ko] d'alguns dialectes. No confondre amb escollar (derivat de coll) 'Llevar el coll, especialment a una peça de roba' en cast. escotar.

diàleg dels informants: 

–Per això diuen: ha anat al metge i està "ascollat" (espantat). O "no t'ascolles ara.. 

–Estar o anar "escollat", ofegat per la feina o les preocupacions i no saber com resoldre-ho". 

MCGM, MLC