dijous, 18 d’abril de 2013

*desmarrar-se

[desmaráɾse] o [asmaráɾse] v. pron. Fer marrades, desviar-se del bon camí; excedir-se en actes o en paraules; anar-se'n de la llengua. 
ex: Sempre que s'esmarra li arrea. 
cast. descarriarse; desatarse, estar desatado; pasarse.
ETIM.: és probablement una forma alterativa de desmarrar-se (desamarrar-se): es- des de des- i marrar des de amarrar. La forma pronominal desamarrar-se 'trencar les amarres d'una nau' s'empra per analogia per indicar una pèrdua de control dels fets o de la paraula. anar-se'n de la llengua? però també ens podem esmarrar en accions. 
El DCVB i el GDLC recullen un verb esmarrar-se definit com 'fer torteres o marrades; desviar-se del camí. (cast. descarriarse'). i com 'fallar, errar, especialment un camí'. 
diàleg dels informants;
–"Asmarrar-se", passar de la ratlla, ultrapassar els límits de la tolerància i de la paciència. 
–Jo he escoltat més esmarrar-se; el que passa és que de "no t'esmarres" la gent pot deformar a "no desmarres"; però en realitat jo ho he escoltat en la forma "correcta". I en el sentit que diu el diccionari.
JC, MCGM, MLC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada