curro

[kúro] curra (f.) [kúra] subst. i adj. manc. Persona a qui manca una mà o un braç, o que per defecte físic no pot servir-se d'un d'aquests membres.

Ex.: No estàs curret; agarra-ho tu mateix!

cast. manco.

ETIM.: Coromines (DECat, II, 1111-1112), curro 'manc' és un mot popular a tal el País Valencià i a Aragó, probablement extret d'un antic *mancurro. derivat de manc amb el sufix familiar i diminutiu -curro, interpretat com un compost man - -curro. pròpiament 'curro de la mà', amb posterior eliminació de man. Per la seua part. Casanova (2002: 1674) situa curro entre els mots valencians d'origen argonés que almenys s'han creat o viuen en les dues llengües.

Moll, F. de B. (2006:61): Gramàtica històrica catalana. PUV