agraviar

[agɾaviáɾ]  v. tr. 1. Enutjar, causar molèstia; irritar, excitar la ira.

Ex.: De no res que li dius, va i l'agravies.
No em faces agraviar, que serà pitjor.

cast. molestar.

2. Irritar, excitar la ira.

Ex.: Estic molt agraviat. Ves-te'n o et pegaré un calbot.

cast. enfadar.

3. refl. Irritar-se, sentir-se mogut d'ira; molestar-se, ofendre's

Ex.: No sé per què m'agravie tant quan la *senc parlar.
S'agraviava momés de què la miraren.

cast. enfadarse.

ETIM.: del llatí *aggraviare, mat. sign. a través d'una accepció amb més força semàntica: Injuriar, causar damnatge, d'obra o de paraula, als sentiments de qualcú. cast. agraviar. La nostra definició va més enllà del valor general: 'Injuriar, causar damnatge, d'obra o de paraula, als sentiments de qualcú; fer greuge'.
Sembla ser pròpia d'Oliva.