[kaɾafáɫ] subst. m. cadafal Plataforma de taulons elevada en un lloc públic per a un espectacle, per estar-hi els personatges principals o els espectadors d'un acte solemne, etc.
Ex.: L'alcalde presidia l'acte des del *carafal.
cast. tablado
ETIM.: del llatí *catafalcum, ‘postissada’ (Cfr. REW 1757 i Corominas DECast,i, 571). (DCVB)
d'origen incert, potser d'un ll. vg. *catafalĭcum, encreuament de fala 'torre de fusta' i catasta 'estrada per a la venda d'esclaus', amb el sufix -icum. (GDLC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada