bacora

[bakóɾa] subst. f. 1. figaflor Figa de pell negra, molt primerenca i saborosa. Fruit d'una de tantes varietats de figuera (Ficus carica) que tenim, la bacorera..

cast. breva, macoca.

2. Parts genitals externes de la dona.

Ex.: Mira, saps que et dic? Toca't la bacora.

3. adj. bleda Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment.

Ex.: Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?

cast. breva.

«A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores» (documentada també a Pego);

«A Sant Joan, bacores, | verdes o madures, | però segures» (documentada també a Albaida).

ETIM.: de l'àrab bākûra, mat. sign., derivat de bākûr 'precoç']

‎Madura a finals de juny d'ací l'expressió "Per Sant Joan bacores; verdes o madures però segures". "La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta/madureta, clevillada i picadeta de pardal".

JC

bacores