extrem

[estɾém] subst. m. 1. Moviment o gest violent, provocat per un ensurt, per sorpresa, dolor repentí, admiració, etc.; sobresalt.

ex: Quan la va tocar, ella va fer un extrem.

2. Contracció de les vies digestives altes que acompanyen les nàusees i precedix sovint els vòmits. 

ex: Quan provava les ostres, tot era un extrem.

ETIM.: pres del llatí extremum, des de l'adjectiu. extremus, -a, -um, superlatiu de extĕrus, per substantivació. 
RM