xicon

[ʧikón] xicona (f.) [ʧikóna] xicó -ona 1. Xic o xica jóvens, adolescents. 

ex: Recordes que bé ho passàvem quan érem xicons?

cast: chaval, muchacho.
2. Forma familiar d'Interpel·lar.
ex: Que et pose hui, xicona? Una llisseta?

3. Forma familiar de designar els fills i les filles sobretot són jóvens i fadrins; per extensió, els germans o les germanes menors.

ex: Vicent, no marmoles a la xicona quan torne a casa.

ETIM.: de xic, relacionat amb el llatí ciccum 'membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant', amb un sufix -ó(n/t) que en llengua clàssica tenia valor diminutiu tot i que sembla que per influència dels usos del castellà (o de l'aragonés?) s'arribara a interpretar com augmentatiu.