[bífio] subst. i adj, bífia (f.) bifi Que té el llavi inferior més eixit que el superior; que té les dents de dalt que no ajusten bé amb les de baix; dit també de qui té eixit l'os inferior de la barba.
Ex.: Els gossos pequinesos són bífios.
cast. befo.
del llatí bĭfĭdu, ‘dividit en dos’
ser bífia, una persona que té el maxilar inferior un poc més eixit que el superior, a altres llocs li diuen "bufanúvols"
MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada