[ɔ́βila] subst. f. òliba Ocell de la família dels titònids estrígiformes, de l'espècie Strix flammea; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap redó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i ix de l'amagatall quan fa fosca.
cast. lechuza.
ETIM.: del germ. gòt. *uwwĭla, mat. signif.
La gent senzilla creu que les òbiles, pel soroll del cant, xuplen l'oli de les llànties i de les campanes de les esglésies.
 |
| òbila strix flammea |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada