[tɾaskoniʎáɾse] esconillar-se v. refl. fig. Anar-se'n d'un lloc dissimulant; fugir, desaparéixer, deixar de veure's una cosa que es busca.
ex: Es varen trasconillar quan ningú els mirava.
cast. trasconejarse.
ETIM.: verb construït amb el prefix tras- 'més enllà' i el substantiu conill, emprat originalment pels caçadors per tal de descriure el fet d'haver quedat la caça (especialment els conills) darrere dels gossos que la perseguien.
MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada