torbar

[toɾβáɾ] 1. Destorbar; distraure; interrompre o fer retardar una acció.

ex: No em torbes que no ho podré acabar.

cast. estorbar. 

2. pron. Entretenir-se, invertir temps en una cosa; invertir més temps del que cal o del que convé.

ex: Sempre estava torbat fent maquetes.

cast. entretenerse, tardar.

3. pron. Divertir-se.

ex: El *dumenge *mos torbàvem *juant al Burro.

ETIM.: del llatí tŭrbāre 'alterar la claredat, enterbolir, agitar; torbar; pertorbar'.
vegeu Anar a torbar-se
MCGM