rascar

[raskáɾ] gratar v. 1. tr. Fregar amb algun cos dur sobretot per fer desprendre d'un altre cos alguna cosa.

ex: Si rasques tan fort faràs saltar la pintura.

cast. rascar.

2. tr. i pron. Fregar o fregar-se amb les ungles.

ex: Quina picor! Rasca'm, rasca'm!

cast. rascar, rascarse 

3. intr. Ser raspós.

ex: La falda li rascava les cuixes.

4. Fer un soroll de fregament poc fi. 

ex: Si no embragues bé, el motor rasca.

5.. tr. pop. Tocar malament (un instrument musical de corda).

ex: Tocar la guitarra? Rascar-la, voldràs dir!

6. intr. Fer una llaurada o cavada superficial; tallar les herbes o la brossa.

ex: Ara toca rascar, més avant ja tonyarem.

ETIM.: del llatí vulgar *rasĭcare, freqüentatiu de radĕre (participi rasus) 'raure, afaitar'

MCGM, JM