[ʎándá] subst. f. Situació o fet enutjós, dolent, avorrit.
ex: Esta pel·lícula és una llandada.
cast.: latazo
ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí lamĭna, més el sufix -ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor.
vegeu llanda
VCP
En Oliva que jo sapia mai s'ha dit llandada. S'ha dit llandà i casi sempre s'aplicat i s'aplica a una pel.licula molt roïn. Mala llandà!
ResponElimina