diumenge, 6 de novembre de 2011

llandada

[ʎándá] subst. f. Situació o fet enutjós, dolent, avorrit.
ex: Esta pel·lícula és una llandada. 
cast.: latazo 
ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí lamĭna, més el sufix -ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor.
vegeu llanda 
VCP

1 comentari:

  1. En Oliva que jo sapia mai s'ha dit llandada. S'ha dit llandà i casi sempre s'aplicat i s'aplica a una pel.licula molt roïn. Mala llandà!

    ResponSuprimeix