llanda

[ʎánda] llauna subst. f. 1. Làmina de metall.

2. fulla de ferro prima estanyada per cada cara.

ex: Un arc de garrofer i cordell i fletxes de senill *en puntes de llanda. I a *juar!

cast. hojalata.

3. Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn.

ex.: Portaven al forn llandes plenes de cacaues i coques en llanda.

cast. tostadora.

4. Tampella o tapadora de ferro que clou la boca del forn o de la llar.

ex. Torna a posar la llanda, que salten espurnes.

cast. tapa.

5. Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a contenir oli o petroli.

ex: Mare! Has vist la llanda de benzina!

cast. lata.

6. fig. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària, monotonia, insistència…

ex: Açò ja comença a ser una llanda, no?

cast. lata, tabarra.

ETIM.: del llatí lamna, contracció de lamĭna.

RPM, PF, CPG, NLL, MCGM, RMS, JC, LLN