escabussar

[askabusáɾ] v. cabussar 1. tr. Tirar de cap dins l'aigua.

Ex.: El va estibar el va escabussar a la piscina.

cast. chapuzar, zambullir.

2. Posar davall l'aigua o altre líquid, submergir.

Ex.: Escabussa la mà i trau-me un poc de salmorra.

cast. sumergir.

3. tr. Posar algú amb el cap inclinat, de boca-terrosa.

Ex.: El vaig escabussar a terra i li vaig dir: Digues "Mare, em cague".

4. pron. Enfonsar-se de cap dins l'aigua.

Ex.: S'escabussava des de les roques.

3. per extensió Estar capficat.

Ex.: Sempre està escabussat en el llibres.

ETIM.: derivat del llatí caput, ‘cap’, amb el complex sufixal -uss-ar;. La forma escapbussar és efecte d'una regressió al mot primitiu que representa una falsa reproducció etimològica, formant una mena de compost amb cap i un element inexistent bussar que ha estat interpretat com si fóra un verb indicador de ‘ficar’ o ‘llançar’.