[kanséa] subst. f. Cansament gran.
Ex.: Tens tanta cansera que no pots anar cara a l'aire.
ETIM.: del llat. campsare –mot mariner– 'girar, tombar (un cap) navegant; desviar-se de la ruta', del gr. kámpsai (k£mpsai), aorist de kámptō (k£mptî) 'doblegar'; de 'canvi de rumb' es passà a la idea de ‘cessar de fer (una cosa)’ i, doncs, 'cansar-se'n'. El sufix -era expressa 'estat'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada