[faɾníɾ] fornir v. tr. Proveir d'allò que cal o convé tenir.
ex. El va *farnir a regals; el va deixar ben proveït; li'n va fer molts.
cast. proveer, abastecer.
ETIM.: del gòtic frumjan, ‘abastir’, probablement per conducte del fr. fournir (DCVB).
ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós' (GDLC).
El pas de [o] a [a] es fa segurament per contaminició de farcir, per tal de marcar l'excés.
MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada