Agarrar un bon botó

Posar-se a plorar, a cridar. Disgustar-se molt.
Ex: Li he dit al xiquet que no anirem a la fira i ha agarrat un bon botó.
Referència la força amb la qual estan cosits els botons. Sinònim: Enganxar un bon botó.
No classificat encara

Ser un Morral

Ser una persona basta, salvatge o de poc trellat.
Ex: Morral, que estàs fet un Morral! Per què li has pegat a la teua germana?
La referència és doble: a Mateu Morral Roca (1880- 1906) anarquista català, responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria, el dia del seu casament (1906) i morral: boçal; peça còncava de corda, de corretja, de filferro, etc., adaptable als morros d'un animal per a impedir-li de menjar o de mossegar.
Locució adjectiva

Estar fet un Pernales

Ser una persona poc recomanable o amb actuacions delictives. També se sol dir dels xiquets massa vius o fortets.
Ex: No et fies d’ell, que està fet un bon Pernales.
Referència a Francisco de Paula José Ríos González El Pernales (1879-1907), bandoler andalús.
Locució adjectiva

Agradar més que a un porc la dacsa

Forma emfàtica d’expressar l’afició a un menjar.
Ex: La coca? Li agrada més que a un porc la dacsa!
La referència al porc té a veure amb la forma goluda amb la qual el porc menja les espigues de dacsa. Sinònim: agradar més que als polls la dacsa.
Locució adverbial

Girar la cara de davant darrere

Expressa la violència del fet o de l’amenaça de bufetejar algú.

Ex: Com et torne a sentir dir això, et gire la cara de davant darrere.

El moviment de desplaçament de la cara és molt gràfic.
Locució adverbial

Alçar-se amb la castanya torta

Despertar de mal humor.
Ex: No li digues res ara que s’ha alçat en la castanya torta.
castanya torta és un element molt gràfic per tal d’expressar la deformació de la boca. També pot haver-hi una referència sexual.
Locució adverbial

Anar a costura

loc. adv. Anar a escola en llenguatge infanti.

Ex: Mira què fadrí! Ja va a costura assoletes.

L’expressió naix del llenguatge femení. De fet l’única escola de moltes xiquetes era anar a aprendre a cosir. Es va fer extensiva a l'escolarització dels xiquets menuts.
vegeu costura

A pell de conill

Locució adverbial de mode que indica que una situació imponderable es resol massa ràpidament.

Ex: Quan vàrem vore el fum vàrem eixir de casa a pell de conill.

La forma popular d’expressar la nuesa és estar en conill.
Locució adverbial

Afaitar en sec

Amenaça de càstig corporal.

Ex: Si no deixes això ara mateix t’afaitaré en sec!

Afaitar sense sabó és especialment dolorós.
No classificat encara

Tindre avorrit

Sentir antipatia o rancor per algú o per alguna cosa.
Ex: El tinc avorrit, no el puc ni vore!
L’avorriment provoca una sèrie de sentiments que van de la desgana i el cansament a l’odi.
No classificat encara

Ser un flac endurit

Es diu d’algú amb una constitució extremadament prima i que sembla que no s'haja de fer mai gros.
Ex: Quin flac endurit. Per molt que menge sempre clareja.
L’enduriment sembla també lligat a la silueta ossosa.
Locució adjectiva

Llevar-se el trompó

Caure i fer-se molt de mal. Referència a trencar-se el nas.
Treballar fins a l'esgotament. 
També plorar molt,  d'un plor intens i prolongat. 
Ex: El bac era per haver-se llevat el trompó.
Es fea de fregar que es llevava el trompó.
S'ha fet de plorar que s'ha llevat el trompó. S'ha llevat el trompó de tant de plorar.
trompó: forma popular de referir-se al nas (?).
Definició provisional
No classificat encara

Fer el monyo

Pentinar o pentinar-se.
Ex: Vine ací, Vicentet, i la mare et farà el monyo.
Expressió del llenguatge femení que s’ha fet d’ús general tant si es tracta d’hòmens com de dones.
monyo: (castellanisme) Rotllana de cabells enrevoltats, especialment la que duen les dones per portar la cabellera recollida.
No classificat encara

Fer-se de beure com una mitja

Ingerir una quantitat excessiva d’alguna beguda alcohòlica.
Ex: Se n’anava a la taverna i es fea de beure com una mitja,
mitja: Mesura de vi i d'oli equivalent a la huitena part d'un cànter.
No classificada encara

Estar fet un Sant Llàtzer

Estar ple de ferides al cos sobretot a la pell i a més, de vegades, tindre la roba esgarrada i bruta.
Ex: Va caure en unes angilagues i va vindre a casa fet un sant Llàtzer.
Sant Llàtzer és el personatge d’una paràbola de l’Evangeli (Lluc 16,19-31); un home pobre ple de nafres que demanava almoina a la porta d’un ric.
És el patró del leprosos.
No classificat encara

Dur al be

En llenguatge infantil, portar algú a l’esquena deixant-se agafar ple coll i subjectant-lo per les natges.
Ex: Vine, bonico, que el pare et durà al be.
be: Qualsevol dels representants de l'espècie Ovis aries , com l'ovella, el marrà, el corder, l'anyell, etc.
En el nostre cas l’esquena del portador és el be.
Sinònims: portar al be; dur o portar a cavallet.
No classificat encara

Donar ois

Fer sentir una sensació quasi física de repulsió, en sentit figurat, o una sensació real de ganes de vomitar.
Ex: Mira, a mi, eixe home em dóna ois només de vore’l.
No podia pensar en les sardines sense que li donaren ois.
oi: Nàusea, fàstic.
Sinònim: fer ois.
No classificat encara

Ser un gònguil

Persona molt alta i prima, de cames llargues. A sovint se li atribuïx el tret despectiu de ser desmanotat.

Ex: Mira quin gònguil. No cap per la porta.

La forma normativa és gànguil:

Es diu també d'un gos llebrer i anàlegs.
No classificat encara

Fer el gònguil

No fer res i alhora molestar.
Ex: Deixa de fer el gònguil, home! Ajuda’m una miqueta!
La forma normativa és gànguil: gos llebrer i anàlegs.
Es diu també d'una persona molt alta i prima, de cames llargues.
No classificat encara

Córrer més que Meló

loc. adv. Ser molt veloç.

Ex: Quan li dic que vinga, corre més que Meló!
Sinònim més pròxim: Anar més que Meló

Meló, José Morant Fuentes, 'Meló', corredor nascut a Novelda a primeries del segle XX. El malnom, segons sembla, li venia d'haver corregut entre Alacant i Crevillent amb dos melons sota els braços. Alguns l'han volgut fer natural de Gandia o d'algun poble de la Safor.

Font: Retalls històrics de Xilxes

Faltar-li un regó

Forma molt llauradora de dir que a algú li falta maduresa o que no té massa bona salut mental. Sol dir-se sense massa crueltat.

Ex: Eixe xicon és prou bon xiquet però li falta un regó.

El regó és una passada del reg dels horts.
No classificat encara

Fa, diu

Introducció doble de llenguatge reportat. Normalment quan es parla amb força o entusiasme.

Ex: I ella fa, diu: "Això no t'ho creus ni tu!".

S'hi repetix la introducció verbal amb fer i amb dir com si amb la primera forma verbal no n'hi haguera prou.
No classificat encara

Estar guaixat

Ser gran i fort.

Ex: Que tonye ell, que està guaixat.

guaixat ve del verb germànic wahsian ‘créixer’.

Sinònim: Ser doble.
No classificat encara

Estar amb Déu

Expressió construïda amb una exclamació que significa l'angoixa de qui veu una acció perillosa o un resultat accidentat d'aquesta acció.

Ex: Ja està amb Déu! Senyor, quin bac!

Expressa la sospita de que qui ha patit l'accident ja està en presència de Déu, és a dir que ja és mort.
Locució adverbial

Estar per a posar-se’l al melic

Se sol dir d'un menjar passat, especialment de l'arròs ja fred i esclatat. És una altra forma més gràfica de dir que "L'arròs esta fet un empastre".

Ex: Ara véns? Tens l'arròs per a posar-te'l al melic.

És a dir per fer-se un emplastre o empastre: Medicament d'ús extern, poc utilitzat actualment, sòlid i glutinós, que s'estova per la calor i s'adherix a la part del cos sobre la qual s'aplica.
Locució adverbial

Córrer l'andola

Anar d'ací i d'allà sense fer res de bo.

Ex: No està la seua filla?

- Se n'ha anat a córrer l'andola.

De la mateixa etimologia que andar, andana…
Sinònims: Ser un corredor.
No classificat encara

Fer el bambau

loc. verbal No fer res de profit.

Ex: El senyoret sempre va pel carrer fent el bambau.
vegeu bambar i bambau

Saltar-li un ull

Ferir algú greument –literalment o figuradament–.

Ex: Li va saltar un ull amb una canya.

De tant que et vull, et salte  un ull!

saltar és un verb rebutjat per ultracorrecció per creure que es un castellanisme, no ho és. S’empra, això sí, en contextos diferents als de botar. Les generacions més joves prefereixen substituir-lo per traure en el context de l'expressió.
No classificat encara

Ser d’apreta i engul

Ser fàcil de menjar. Expressió lligada a animar algú desganat a començar o acabar un menjar. També per encoratjar davant d'una feina o situació complicada, llevant-li impotància.

Ex: Va, bonica, que açò és d’apreta i engul. Acaba’t-ho tot!

Vinga va, que això és apreta i engul!

Expressa el actes de pastar el menjar a la boca; la primera fase –mastegar o rosegar– hi és absent, amb la qual cosa l’esforç és mínim.
Locució adverbial

Acabar o parar com Camot

No arribar a l’objectiu  que es volia aconseguir. Acabar malament.

Ex: Hores i hores parlant i vàrem acabar com Camot.

Francesc Navarro, Camot de malnom (Xàtiva, 1780-1826) Bandoler que va ser condemnat a mort per un crim comés per la seua partida al qual ell no havia participat.
Sinònims: Acabar com el rosari de l'Aurora. Acabar com el ball de Torrent.
Locució adverbial

Esgarrar-se de plorar

Se sol referir al plor sorollós dels infants quan sembla no voler parar.

Ex: El xiquet esgarrant-se de plorar, i ell com si no res

Com si de tant de plorar i amb tanta força, la carn de la criatura anara a esgarrar-se.
Locució adverbial

Esc és més que gamba

Davant d'un intent insatisfactori d'explicar-se per alguna cosa feta o dita.

Ex.:Què has fet, malcregut?

– És que…

– ‘Esc´ és més que ‘gamba’!

L'esc o 'esca' el l'aliment que li tiren al peix per tal que pique.

Escampar el poll

Anar-se'n o dir-li a algú que se'n vaja.

Ex: Au! Escampa el poll!

Bona nit. Jo escampe el poll.

Normalment dit amb displicència o agressivitat. Es tracta l'interpel·lat de pollós, és a dir infectat de polls, i se li demana que els deixe caure a un altre lloc d'on està l'interpel·lant.
Locució verbal

Anar envelat

Anar amb una velocitat excessiva.

Ex: Quin bac pegarà! Sempre va envelat amb la bicicleta.

Voler acudir a tot i haver d'anar-hi amb molta pressa.

Ex: Sempre va envelada pel carrer. Li falta temps!

envelada, portada com el vent porta la vela a tota velocitat amb una certa pèrdua de domini.

Locució adverbial

Caure garres avall

Expressió que manifesta disgust, normalment dissimulat però molt intens provocat per una actitud o una persona que decep profundament.

Ex: Sé que això que li vaig dir li fa caure garres avall, però ella mut.

garra: Cama; extremitat inferior d'un home o animal des del genoll fins al turmell. Sinònim: Caure l’ànima als peus.
Locució adverbial

Ser carrera de món

Expressió fatalista per tal de fer comprendre que les situacions, sobre tot les doloroses, s’han d’acceptar perquè són inevitables.

Ex. Mira, fill, no podem fer res, açò és carrera de món.
La carrera que hem d’aprovar tots és la d’aquesta vida, que és com un gran examen. O és una carrera que tots hem de córrer.
Locució adjectiva