dezmaјáɾ v. 1. refl. Sofrir un síncope, perdre els sentits transitòriament.
Ex.: S'ha desmaiat quan mirava aquella pel·lícula de por.
cast. desmayarse.
2. trans. per extensió: induir una gana forta de menjar.
Ex.: Dóna'm el pa! Vols fer-me desmaiar?
ETIM.: de esmaiar, per canvi de prefix. del fr. ant. esmaiier 'pertorbar, inquietar, espantar-se', provinent d'un germ *izmagan o del ll. vg. *exmagare 'privar de forces', der. del germ. magan 'tenir força'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada