enforfoguir

[aɱfoɾfoɣíɾ] enforfogar, enfarfegar v. tr. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc; carregar excessivament de coses acumulades sense orde.

Ex.: Li agradava pintar quadres on tot estava enforfoguit.

cast. ahogar, sofocar; recargar.

ETIM.: derivat d'un radical farf-, onomatopeia de l'acció d'omplir o embotir una cosa excessivament. (DCVB)

Probablement d'un ant. *enfrafegar 'mig ofegar', comp. de enfre 'entre' i afegar 'ofegar', amb desplaçament de la r pretònica. (GDLC)

Probablement format  sobre ofegar amb un canvi del primer grup dels verbs -ar al tercer grup dels als verbs amb -ir. (DACV)
vegeu empilotar

RM