dimecres, 17 d’agost del 2011

barjoles

[baɾʤɔ́les] subst. f. pl. maçoles. Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del Dijous i Divendres sant.
ex: Encara es poden vore les barjoletes al campanar de Santa Maria.
cast. matracas, carraca
Var. form.: maçoles, batjoles, batzoles (segons els pobles)
ETIM.: sembla variant de maçoles, mat. sign. (DVCB)
hipòtesi:
Probablement del llat medieval *baticula, variant de *bataculu que dóna batall 'maça de ferro de la campana'. Caldria documentar la paraula original *batiola.
diàleg dels informants:
–Les barjoles (en castellà carracas) eren unes fustes que es posaven a les campanes en temps de Setmana santa, ja que no es podien fer sonar les campanes i per cridar a la gent posaven fustes que feien de reclam.
–La barjola és una caixa de fusta amb ansa. No sonava metal·lic, més bé sonava un poc fúnebre (es tocava des de Dijous sant en lloc de la campaneta a l'hora de la consagració, i les campanes tornaven a tocar Dissabte de glòria). Però jo escoltava "badsola" i no barjola (o en plural)
–La riquesa de la llengua oral fa que una mateixa paraula en un mateix poble la diguem de diferents formes. Interessant!
–Es podien posar als campanars i […] n'hi havia de portàtils.
RM, MLC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada