[espampoláɾ] v. tr. i pron. Obrir de forma exagerada (referit especialment a les orelles).
ex: Tenia una cara bonica però les orelles massa espampolades.
ETIM.: verb format sobre pàmpol del llatí pampĭnu, mat. signif. amb el sufix es– amb el sentit d'extendre.
Un altre ejemple: vine que t'espampole la falda del vestit.
ResponElimina