[siɲós] vulgarisme sinó conj. adversativa que, davant d'un membre d'una proposició, designa que allò que hom nega tocant a un membre precedent, ho afirma del membre precedit de sinó.
ex: O fas això o, *sinyós, no tornes.
ETIM.: aglutinació de si no. No sembla haver-hi cap explicació a la palatalització de la [ n] com no fóra per una analogia atàvica amb senyor / *sinyor. Menys encara pel que fa a la terminació -s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada