solsir (1)

[soɫsíɾ] ensulsiar-se, esllavissar-se, enderrocar-se. v. intr. o pron. Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc. 
ex: Mira si havia plogut que el marge es va solsir com si fóra sucre.
cast. derrumbarse, desmoronarse, resbalar  
ETIM.: probablement del llatí succīdĕre, mat. sign.