[klaumáɾ] v. Mossegar amb els ullals, amb els claus; deixar senyal, ferida o lesió produïda amb les dents incisives. Referit sobretot al mos dels carnívors.
ex. No et fies d'eixe gos que adés m'ha claümat el braç!
cast. dentellear
ETIM.: v. de la 2a conj. construït sobre el subst. clau, 'ullal –dent incisiva', amb un trencament del diftong i una -m- epentètica no explicable per ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada