dimecres, 19 de juny del 2013

claümar

[klaumáɾ] v. Mossegar amb els ullals, amb els claus; deixar senyal, ferida o lesió produïda amb les dents incisives. Referit sobretot al mos dels carnívors.
ex. No et fies d'eixe gos que adés m'ha claümat el braç! 
cast. dentellear
ETIM.: v. de la 2a conj. construït sobre el subst. clau, 'ullal –dent incisiva', amb un trencament del diftong i una -m- epentètica no explicable per ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada