estufar

[astufáɾ] v. tr. 1. Esguitar, llançar un líquid a gotes amb força.

Ex.: Va tancar la boca, va bufar i em va estufar en tota la cara.

cast. rociar, salpicar.

2. Rebre o tractar malament; respondre de forma aspra.

Ex.: Qui la vol? Si no para d'estufar a qui li pregunte.

cast. aventar.

3. Soroll i actitud de defensa dels gats.

Ex.: Quan va vore el gos, el gat va estufar.

ETIM.: del llatí *extufare, ‘donar fum’, del ll. vg. *tūfus, ll. cl. typhus, i aquest, del gr. τῦφος) ‘fum vapor; supèrbia'.

Quin mal geni, estufa (contesta malament) a tot el món.

PSM