estovar

[astováɾ] v. tr. 1. Fer tornar tou, blan, reblanir; amollir, fer menys compacte, més esponjós.

Ex.: Estovaven els matalafs de llana.

cast. ablandar, mullir.

2. fig. Inflar de vanitat.

Ex.: Li parles de la filla i voràs com s'estova.

cast. engreir, hinchar.

Etim.: derivat de tou.

Estovat es quan algo agarra cos, exemple: el cancan d´un traje de fallera, fa que el faldar estiga estovat, el plomatge d´un pardal quan s´estova.

SJ