[seníʎ] canyís Gramínia de l'espècie Phragmites (Ph. communis; Ph. australis), de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula grossa i ramificada –violàcia o de color de palla√, que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits.
cast. cañiza, carrizo.
Abans s'utilitzaven canyetes de senill per a construir barraques i pesqueres -potser que encara en trobem. La població d'aquesta espècie s'anomena senillar i és l'habitatge de moltes aus del pla i dels gorgs.
ETM.: incerta.
Hipòtesi: del llat. vulg. *siniculu (*sinu 'corba' més -culu 'menut'), per la manca de resistència al vent.
ETM.: incerta.
Hipòtesi: del llat. vulg. *siniculu (*sinu 'corba' més -culu 'menut'), per la manca de resistència al vent.
JC
 |
| senill phragmites australis |
Està clar que a Oliva com a terra d'aiguamolls tenim un gran lèxic sobre canyetes. Una extenxió plena de senill és un senillar, però a Oliva també existix el topònim de Carritxar, finalment en els cognoms d'alguns olivans, fins i tot il·lustres, ix un altre sinònim, siscar ( camp de sisc) em pense que son pràcticament sinònims: carritxar=senillar=siscar
ResponElimina