costura

[kostúɾa] subst. f. 1. Acte o treball de cosir.

ex.: Totes les vesprades es posaven a la porta  a fer costura i a escoltar la novel·la de la ràdio.

2. Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, de cuiro, etc.; lloc on s'uneixen dues peces cosides, i senyal que hi deixa l'operació de cosir.

ex.: No veus que les costures estan mal rematades?

3. Senyal o marca deixada en la pell després de curada una ferida o per una nafra mal curada.

ex.: Tenia la cara plena de costures.

cast. costurón, cicatriz.

4. Escola on les xiquetes aprenen de cosir i altres labors casolanes.

ex.: Ja era hora d'enviar a la xiqueta a costura i que s'ensenyara a fer *algo de trellat per a ajudar a casa.

5. Escola on les xiquetes aprenen de llegir i escriure; escola de xiques en genera.

ex.: I tu, filla, a costura "a aprendre de lletra", com la Mare de Déu!

cast. escuela de niñas.

6. Escola de pàrvuls (tant de xiquets com de xiquetes o en coeducació).

ex.: No tenia més remei que deixar la xiqueta en costura i anar-se'n a fregar escales.

cast. escuela de párvulos

7. L'escola dels infants més menuts es diu escola dels cagons o costura de cagons

ETIM.: del llat. vulg. *consutūra, der. de consutus, -a, -um, participi de consuĕre 'cosir'.

vegeu anar a costura
MCGM, FMB, VCP