[dotóɾ] dotora (f.) adj. i subst. doctor 1. Persona saberuda, que fa el savi, que pretén de saber molt, d'entendre en moltes coses, i que en tot es vol ficar i manar (en sentit absolut, amb un matís negatiu).
Ex.: Ja està el dotor mirant per la finestra. Demà ja el tenim ací donant consells!
2. Persona àgil par a fer o recórrer a jocs de paraules absurdes per resoldre alguna situació o per sentit de l'humor.
Ex.: Seràs dotora! Sempre tens una parauleta per a tot.
ETIM.: pres del llatí doctōre, de doctor, -ōris, íd., der. de docēre (supí doctum) 'ensenyar' amb el superlatiu -or 'el més'.
LLN, RM, MCGM, FMB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada