trenc

[tɾéŋk] subst. m. 1. Minva; aigua o calor residuals.
Ex: Aprofitava el trenc per acabar de regar.

cast. merma.
2. Ratlla ben planxada dels camals del pantaló.
Ex.: Fes-li una passadeta més; que t'isca bé el trenc.

ETIM.: derivat postverbal de trencar, d'origen preromà, d'una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèltic.
diàleg de l'informant

Els sequiers, per a no desbalafiar aigua, deuen tindre en compte que, segons la distància del motor al tros, deuen parar el motor abans de que l'aigua haja arribat al cap del frau, per aprofitar el "trenc", o siga l'aigua que ja estava en la canal i va baixant en direcció al tros una vegada aparat el motor.

Un altre exemple d'aprofitar el "trenc" seria, en relació a les cuines de vitroceràmica, la quantitat de temps que el foguer permaneix calent inclús després d'haver-lo apagat. Així doncs, per estalviar llum, apaguem el foc un poc abans de que el menjar estiga cuit. L'olla seguirà bollint un ratet amb el "trenc" de calor que li quede al foguer.

ACP