cóp

[kóp] subst. m. 1. El pilot de fulles menudes que les cols i els encisams tenen a la part d'enmig.

Ex.: Mira que el cóp de l'encisam estiga ben *sancer.

cast. repollo.

2. La part superior de la soca d'un arbre, de la qual parteixen les branques.

Ex. Lleveu les fulletes seques del cóp de cada taronger.

cast. copa.

3. Canya que té un cap esquerdat i obert, amb una pedra dins, formant un recipient que serveix per collir figues.

Ex.: Agarrava el cóp i, hala, una figa *derre l'*atra.

ETIM.: del llatí vg. *cŭppu, forma masculina de cŭppa, ‘copa’. (DCVB)

probablement del gr. kólpos (κóλπος) 'clot de la falda, sina'; en l'accepció de 'objecte prominent (vegetal o topogràfic)', pot ser una masculinització de copa. (GDLC)

Cop: la part blanca de la floricol. El encisam que té les fulles tancades.

PSM