[ambatà] subst. f. marinada embat garbí Vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des de migdia, quan amaina el terral (vent que bufa des de terra) fins a l'entrada de la nit, quan es fa fosc.
ex: Quin goig fer el ple de migdia sentint-te a la cara l'embatadeta!
cast. brisa, virazón.
ETIM.: 'embat fort', de l'it. imbatto, mat. sign. o de l'ant. embatre's 'llançar-se'.
MMP, EB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada