[tɾómpa] subst. f. 1. Instrument músic de vent, consistent en un canó llarg de metall, corbat circularment i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura al pavelló; nom donat a diversos instruments de forma tubular, semblant a la trompa.
Ex: El meu fill vol tocar la trompa a la banda de música.
cast. trompa.
2. Prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l'elefant, que li serveix com a arma i com a òrgan prènsil; per ext. òrgan semblant en altres animals; col·loquial nas.
ex: Mare, quina trompa té este animal!
3. Òrgan anatòmic que per la forma tubular o per la cavitat cònica té semblança amb la trompa.
ex: No sé què m'ha dit el metge de la trompa d'Estaqui.
4. Gran columna d'aigua.
ex: Des de la platja es veien tres trompes dins de la mar.
cast. tromba, tornado
5. baldufa Joguet rotatori amb què els xiquets juguen fent-la voltar vertiginosament.
ex: Jugàvem *en trompes de fusta al carrer.
cast. trompo, peonza.
6. m. i f. i adj. Embriac.
ex: Anava trompa del tot per mig de la via.
ETIM.: onomatopeia del so de la trompa.
LLN, APM, XL, VCP, RM, RPM, JC, SA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada