baratar

[baɾatáɾ] v. tr. Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra.

cast. cambiar, trocar.

ETIM.: segons Diez EWb 41, del llatí *prattare (< grec πραττειν), ‘comerciar’, ‘obrar’ (cfr. REW 6731); però l'evolució dels sons pr> bar- no s'explica bé. Per això Meyer-Lübke en la 3.a edició del REW 943a, ha acceptat l'ètim ant. nòrdic baratta ‘lluita’, ‘soroll’. Corominas DECast, i, 393 394, exposa les dificultats d'aquesta etimologia i de l'anterior, i s'inclina a acceptar (però amb grans reserves) un origen cèltic: bratos amb el significat originari de ‘engany’. (DCVB)

d'un preromà, probablement cèlt., mrath- 'frau, sedició'. (GDLC)

diàleg dels informants:

‎–"Baratar" Deu estar molt en desús perquè l'acció que significa avui no es realitza. Les nostres mares barataven draps vells i papers per gots i plats. També els xiquets barataven cromos entre ells. En la història econòmica es recorda el substantiu "barata" com a forma arcaica d'intercanvi comercial. Nosaltres només l'empravem com a verb.

–I els iaios diuen als néts: Et baratarem per una caixeta de mistos.

–Jo he realitzat eixa acció, i sóc d'una generació relativament recent. Està clar que va perdent-se, perquè volem. He baratat, entre altres coses, taronges per *credadilles o peix per verdures o caça, depén de l'època de l'any. 

JNG, RM, JC