caramull

[kaɾamúʎ] curull subst. m. 1 Porció d'una substància que sobreïx del recipient que la conté,. 

ex: Lleva-li el caramull a la mesura.

2 p. ext. Par superior d'un arbre.

ex: El cóp servix per a collir les figes del caramull.

3 p. ext. Muntó.

ex: Deixa-ho damunt d'eixe caramull.

4 fig.  Grau més elevat al qual arriba alguna cosa, cim.

ex: D'ací no passe. No ho tolere. Hem arribat al caramull!

ETIM.: d'origen incert, potser preromà, encara que sembla més bé un postverbal de caramullar.
vegeu acaramullar
PSM