dilluns, 26 de setembre del 2011

acaramullar

[akaɾamuʎáɾ] caramullar, curullar v. tr. i pron. 1. Omplir un recipient de manera que el contingut sobreïsca per damunt les vores del recipient; omplir fins a caramull.
ex: S'acaramullava la roba bruta per fora de la cistella.
cast. colmar.
2. Posar moltes coses formant caramull, munt desordenat. 
ex: Acaramullava les branques dins del cremador.
cast. amontonar
3. Reunir apilotadament. 
ex: En compraves i en compraves i acaramullaves *teveos. 
cast. acumular
ETIM.: de caramullar d'origen incert, potser d'un llat. vulg. *coromolliare, encreuament del clás. cŭmŭlare 'amuntegar' i un llat. vulg. *corolliare, derivat de corolla 'coronament'. El prefix a- és la prep. modal de “a caramull” lexicalitzada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada