*esgunsar

[azɣunsáɾ] engrunsar, engronsar, gronsar, gronxar … bressolar v. 1. tr. i pron. Comunicar un moviment de vaivé (a un cos suspés). 

ex: Encara que *l'esgunsara, el xiquet no s'adormia.

2. tr. i pron. Comunicar (a un cos), respecte a un punt d'ell mateix, un moviment de vaivé. 

ex: *Esgunsava el balancí mentre cantava una cançoneta.

3. tr. i pron.  p. ext. El menut *esgunsava el major. Veges tu!

cast.: mecer, hamaquear, acunar. mecer, columpiar, balancear

ETIM.: probablement d'una base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare d'on gronxar en els parlars del nord, i *crontiare (segons  Coromines), d'on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud; relacionable amb l'occità crossar ‘bressar’. 

En el nostre cas hi ha una confusió molt comuna es-/en- i una caiguda de la ròtica bategant [ɾ] per simplificació del grup consonàntic.
XL, JC, JB