afanyar-se

[afaɲáɾse] v. pron. 1. Treballar molt, amb pressa o sense perdre temps, amb sol·licitud en certa manera excessiva.

ex: Quina màquina està feta! És la que més s'afanya encaixant!

cast. afanarse.

2. Apressar-se, anar de pressa.

ex: Afanya’t, que es fa de nit!

cast. apresurarse.

ETIM.: d'una forma del romànic primitiu, *afannare ‘cansar-se’, que ha deixat representants en moltes llengües romàniques (it. affannarsi; ant. fr. ahaner; prov., cast. i port. afanar). (DCVB)

del llat. vulgar *affannare, mat. signif, derivat potser del llat. vulgar afannae 'cosa embullada' o potser influït per algun mot itàlic preromànic. (GDLC)
MCGM