afinar

[afináɾ] v. tr. i pron. 1. Fer més fi, més delicat; fer més fi, més cortés (algú).

ex: Des de que s'ha casat s'ha finat molt, escolta!

2. Corregir qualsevol imperfecció; castigar, renyar, pegar (per eufemisme).

ex: Ja t’afinaré jo a tu!

3. Posar un instrument musical a to.

ex: Afina millor la guitarra que *aixina no hi ha qui cante!

4. Cantar o tocar un instrument musical amb els tons justos.

ex: Un concert perfecte! Què afinats estàveu tots!

5. Estar equivocat (amb ironia).

ex: Estàs poc afinat! Encara creus que el menjar cau del cel?

ETIM.: format damunt fi amb el sentit de ‘finor’.

LLN, CMN